CRÒNICA -ALZIRA-

-




                                       ALZIRA  
Inspirant-mos en l'eixemple del llibre, Miguel Àngel ha manat fer una crònica de viatge.Per a elaborar açò en  classe hem començat parlant sobre els viatges per a qué servixen. Lo nostre professor mos ha  posat l'eixemple de:


''En un viage pots anar a un poble de Girona i donar-te conte de que parlen el mateix idioma ,que el que es parla en Valéncia, a diferència de lo que defenen les persones incultes''

Encara que esta afirmació siga incorrecta, puix sent aixina estaria cridant incultes a persones i escritors tan ilustres com ''Vicente Blasco Ibañez'', ''Joanot Martorell'' o ''Miguel de Cervantes''


''El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX.''       

Despuix d'açò vaig decidir fer la meua crònica sobre el meu primer viatge a Alzira. 


                                                   Resultado de imagen de alzira png
                                                

En tot açò he deprés que fer cròniques de viages és un treball extenuant i vertiginós,ya que el croniste s'enfronta  a l'espai desmesurat i al temps finit del seu viage, vivint en una ciutat en la que, a cada pas, deu prendre l'única decisió que importa: qué mirar..

També he deprés que les crònica servixen para per a traure'ns un gran somriure de satisfacció, de felicitat en tornar a viure en els nostres recorts aquella primera volta que vaig vore eixa terra que creix sobre lo Xúquer.
Resultado de imagen de conclusión png
                                                                           
                                                                        




  
                

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PRONOMS FEBLES

-
Imatge
Estos dies en VALENCIÀ hem estat donant els ''pronoms febles'', estos substitueixen diferents complements verbals. Aixina poden fer la funció de complement directe, indirecte, circumstancial, de règim, predicatiu i atribut. Açò ho hem deprés fent eixercicis i despuix corregint-los :  Despuix d'açò he deprés que els pronoms tenen la funció de substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment al text o han d´aparéixer. Però els pronoms també tenen la funció d´indicar el jo o emissor del text, el tu o receptor del text i la tercera persona: ell, ella, és a dir, la persona que no és ni l´emissor ni el receptor, en altres paraules, també tenen la funció de fer referència a elements fora del text.
Més informació

L'APÒSTROF

-
Imatge
                                           L'APOSTROF L’apòstrof és un signe representat gràficament per una cometa (’) que es posa per a «unir» ortogràficament certes paraules, puix que en fonètica ja estan unides. Açò ho hem deprés per mig d'un document de la Acadèmia ''Valenciana'' de la Llengua, en la qual el nostre professor mos va senyalar les normes més importants. (Imatge de l'AVL) Ací una foto de l'eixercici que hem fet,triant les normes dites pel nostre professor : Açò m'ha servit per a saber que les les paraules que s’apostrofen són sempre partícules àtones i és precisament per açò per lo que tendixen a perdre la seua vocal en un intent de buscar recolzament en l’accent de la paraula a la qual acompanyen, formant aixina part d’un mateix grup fònic o, en un atre sentit, d’un mateix sintagma. Açò em servirà per a tindre una bona ortografi...
Més informació

ENTESOS

-
Imatge
                                          ENTESOS En motiu de que Miguel Àngel s'ha tingut que absentar un semana nos comunique el professor, que va vindre a substituir,que teníem que fer el quadernet d'Entesos, encara que per la falta de temps solament vàrem fer la llectura 4 i part de la 5.              Despuix d'açò vàrem fer les activitats corresponents a estes pàgines. En açò concloem el llibre i vàrem deprendre que llegir és un art, un modo d'incorporar lo que no està, una manera de crear lo que només és potencial o implícit. Perque, efectivament, encara quan  una novela té centenars de pàgines, en un llibre no està tot. Part del món representat o reproduït està omés, és elíptic, entre atres coses perque ni vol l'autor és capaç d'informar-nos de tot quant ho compon, perque és incapaç de crear-ho o de descriure-ho  p...
Més informació